La micro-regió dels Comalats1 comença al sud de l’altiplà de la Segarra on presenta una morfologia suaument ondulada i fàcilment cultivable, que es transforma als vessants orientats més al sud en un terreny més accidentat. Abasta un quadrant corresponent al sud-est de l’Urgell, sud-oest de la Segarra i nord-oest de la Conca de Barberà. Inclou les valls dels rius Corb i Cercavins, i comprèn altituds de mitja muntanya entre 350 i 869 m. Des de els seus límits, des de Granyena o des de Forès, es contempla un mosaic de planes altes, marges i feixes, valls i torrents, un paisatge transformat i esculpit per la natura i l’acció de l’home.
La varietat d’ambients acull una fauna i flora molt diversa, inclòs d’origen eurosiberiana i camp de secans. Els Espais d’Interès Natural de les Obagues del Riu Corb i de Granyena donen testimoni i protegeixen una bona part d’aquest territori singular amb els seus boscos de roures i alzines i les bores dels camins ple de lliris i molsa. I si confiem en les papallones com a bio-indicadors: Als Comalats trobem gairebé 100 espècies de papallones diürnes diferents.2
En les últimes dècades el despoblament ha tingut un impacte en la fauna i flora dels Comalats. Molts espais conreats amb vinyes, fruitals i altres conreus s’han abandonat quan no permetien el treball amb tractors i s’han convertit en terres ple de boscos, arbustos i plantes aromàtiques. Valls sencers s’han convertit així en un paradís per porcs senglars, guineus, cabirols i altres animals que tenien poca o cap presència històricament.
- El topònim de Comalats està constituït per coma i lat. El primer significa depressió inscrita entre dues muntanyes de forma corbada . El segon té el significat d’ample, extens o vast. També trobem un origen més antic, iber, on lat es relaciona amb latz, aspre, una apreciació que no té correspondència pels comalatencs. ↩︎
- Joan Carles Hinojosa: La sorprenent diversitat de papallones dels Comalats (sud de l’altiplà de la Segarra) (Lepidoptera), Butll. Soc. Cat. Lep., 107: 145-150; 31.I.2017 ↩︎
