A Glorieta hi viuen els nostres dos ambaixadors: el Bruc i el Pinxu, gos i gat.

El Pinxu fa anys que ens acompanya. Era —i és— el gat del poble: un supervivent, d’aquells que han vist passar de tot, i a qui hem acabat agafant un carinyo profund. Té ja uns 12 anys i ha deixat petjada en desenes de pàgines dels nostres llibres de visites, com si també ell volgués dir-hi la seva.

El Bruc és un Bover de Berna que, literalment, ens va caure del cel. Va arribar de Còrdova amb prou feines amb dos mesos, i aquí s’ha fet gran. Avui és impossible no estimar-lo: amb el seu caràcter afable i respectuós, delecta nens i grans per igual.

Ara bé, cal estar preparat a l’arribada: el Bruc no entén de distàncies. Saluda amb entusiasme, i la seva alçada li permet fer-ho a l’altura de la cara. És la seva manera —directa i sincera— de donar la benvinguda.

I, per descomptat, hi ha la resta dels vostres amfitrions: la Teresa i l’Uli. Fa gairebé vuit anys que vivim a Glorieta, i els quatre —entre gos, gat i nosaltres— som els únics habitants fixos d’aquesta joia de llogaret.