Treballant en el nou disseny de la nostra presència web, vaig convidar a donar opinió, ja que la selecció de fonts —a més del joc de colors intens i atrevit— ha deixat molta gent fora de lloc. Fins i tot, reclamant resposta davant la manca d’aquesta, vaig escoltar allò de “no ets dissenyador”, com si només tingués valor allò que s’ha fet o acceptat professionalment en aquest món…

El disseny d’una pàgina web vesteix el contingut i, com a la vida, l’estil de la roba que portem comunica més enllà de vestir-nos. En un directe, Frank Zappa ho va expressar així, en resposta a un crit repetit d’un espectador:

“Don’t kid yourself, everybody in this room is wearing a uniform…”

Siguis dissenyador professional o aficionat, tenir una idea clara del que es vol comunicar amb la imatge és primordial: la meta és dissenyar amb intenció, no amb una estètica arbitrària. En el disseny de pàgines web existeix una expectativa preestablerta, per inèrcia: que la imatge ha de ser formal, que hi ha un “dress code” implícit que dicta que les fonts han de ser netes, modernes i molt llegibles. I és cert, però això deriva en una imposició, perquè al final els recursos tècnics —design frameworks, content management systems i allò que es veu majoritàriament— acaben establint un cànon de fonts uniformitzat i generalitzat, gairebé un estàndard universal: tot conflueix en Lato, Montserrat, Georgia, Segoe UI…¹

Però una font és més que “friendly, readable, open and neutral”. No ha de ser “neutral” per força: pot expressar proximitat, creativitat i espontaneïtat. Valors que representen molt bé Cal Talaia i que es transmeten perfectament amb fonts com Chalkduster i Excalifont, dues tipografies llegibles, funcionals, netes i modernes. Aporten sentit i manifestació: totes dues estan, a més, ben estructurades i són molt llegibles, i Chalkduster aporta textura.^{2 3}

Naturalment, a tots ens faria feliços disposar d’una font exclusiva, però això està reservat a pocs. Desenvolupar una tipografia completa requereix coneixements poc freqüents fins i tot en el món professional del disseny: experiència, dedicació, temps, diners, especialització i excel·lència. Els mortals ens hem de conformar a dedicar-hi una bona estona per trobar fonts que, a més, han de complir molts requisits, i la seva implementació no pot vulnerar drets d’autor. Una feina de collons…⁴

Resumim: sí, tots portem un uniforme, però pot ser nostre; confeccionat conscientment per transmetre valors. Un dels nostres valors és l’inesperat: estar obert, tenir caràcter, no és el mateix que ser “open” i “neutral”… Ser “open” i “neutral” alhora representa, més aviat, la contradicció generalitzada dels nostres temps…

I, dit tot això, la intenció hi és: fer un disseny amb criteri. Es pot discutir si s’ha aconseguit, però l’objectiu és clar: una pàgina que representi Cal Talaia amb coherència, que connecti la vida real amb la virtual i que, en el fons, la continuï.

(Actualització: al final també hem integrat un toggle per canviar a una font més avorrida, però extremadament llegible, visualitza també el canvi d'estil, d'imatge i d'una forma gràfica… I, en qualsevol cas, sempre queda el mode lectura dels navegadors.)⁵

1. Per la elecció d’una font cal considerar a més criteris com la densitat visual, la variació en els traços, la consistència de les formes, l’espaiat, la velocitat de lectura i la fatiga visual i Excalifont està molt a prop de les fonts “neutrals” mencionades. ↩︎
2. La font Chalkduster està restringida als equips d’Apple, ja que la seva llicència no en permet l’ús fora d’aquest entorn. Hem buscat alternatives, però no n’hem trobat cap que la substitueixi amb la mateixa personalitat i qualitat. Per aquest motiu, hem optat per la font Chawp, com a “fallback” per als usuaris d’altres plataformes pels títols i alguns elements més i per Excalifont pels continguts. I que cap ningú tingui dubtes, Chawp és bona però no tan versàtil com Chalkduster. ↩︎
3. Per continguts més editorials, com notes de peu, utilitzem la font Newsreader. ↩︎
4. Fa molts anys vaig ajudar la meva filla a realitzar una font per un treball escolar donant support tècnic i consells. Partíem de les quatre lletres del teatre GREC a Barcelona, visibles des del carrer. Sí, calen moltes habilitats, molt de temps. La font GREC és digna però incompleta; ja ens superava gairebé arribar a aquest resultat mínim. ↩︎
5. Una presentació feta en gran part amb recursos adaptats, que igualment vol transmetre una imatge pròpia, ha de ser fruit de moltes adaptacions, transformacions i integracions. No és només agafar i estar content: cal anar un pas més enllà, cuidar al màxim els detalls i trobar solucions integrals.
   A Github hem publicat tota una sèrie d’eines que reflecteixen aquest procés i que fan possible el funcionament del lloc web de Cal Talaia, tant a nivell de disseny com de funcionalitats. ↩︎