Una foto feta en una visita amb tota una història. El fotògraf ens reclamava il·luminar la casa i estava en una nit freda, entusiasmat amb fer una foto, aquesta:

Li portava una bona estona, uns quants intents, per captar la llum dels estels a més de l'essència de la casa, una nau espacial... Nosaltres vam anar al llit perquè la sessió s'allargava... i en despertar-nos, ens trobàvem aquesta meravella del nostre fill...
Dit això, reprenem el fil: una altra nit passejant el nostre gos, en Bruc, vam fer una altra foto, aquí habiten molt éssers vius tenint casa, hem fet una foto en l'acte, en el moment, simplement la foto s'ha presentat:

No ens hem de confondre de habitat... som aquí, dona igual la càmera sofisticada que tenim...
I, per dir-me tonto, el meu fill va respondre: “Mira, doncs, en tinc una de feta en una visita, molt millor —i feta en l’acte—.”

Sí, al final cal admetre-ho: el temps és important, la dedicació també… Els mòbils fan curt, i el millor és gaudir-ho sense preocupacions. Les fotos són un succedani, una cosa que ens volem emportar; però el millor record, la millor càmera, la tenim al cervell… No obstant això, n’hi ha fotos i fotos, i el meu fill en fa de millors que jo…


Respon a Héctor Cancel·la les respostes