Els pobles dels Comalats
Molts dels pobles dels Comalats i dels voltants no han experimentat grans alteracions en els seus conjunts en les últimes dècades per la impossibilitat de aprofitar la terra amb una agricultura intensiva més enllà dels cultius de secà cultivables amb mecanització. La majoria de les cases dels pobles pertanyen a descendents de famílies que van emigrar cap a les grans ciutats en la primera meitat del segle XX i que cuiden les seves cases com patrimoni històric.
Glorieta
Glorieta és la flor màgica, el poble més desconegut dels Comalats. Pot ser perquè no es pot veure des de lluny fins que farem l’últim gir per entrar-hi. La Glorieta existeix des de el segle XI i respira l’aire medieval amb el seu safareig, el seu forn del segle XV i les cases de pedra ben conservades, algunes molt antigues.
Avui en dia a Glorieta tant sols queden restes poc significatius de la església romànica i del clos que envoltava el poble però segueix la torre per damunt de tot. Glorieta és a més l’únic poble en altura dels Comalats amb una font d’aigua potable en mig del poble. Avui en dia consta de unes 15 cases habitables, però tant sols una està habitada tot l’any per dos persones.
La Sala de Comalats
La Sala de Comalats ens ofereix un viatge en el temps, respirem l’olor de la molsa del carrer principal sense asfaltar i ens veurem envoltats en mig del poble d’una vegetació exuberant, un poble en decadència, amb un aire de romanticisme morbós que tant inspirava als poetes alemanys, francesos i anglesos el segle XIX.
L’encant de la Sala és aquest, entre runes i cases mal mantingudes del nucli podem imaginar-nos millor com de dura i també encantadora era la vida abans. Al mateix temps ens entra tristesa, la propietat obliga, com deia Ludwig Erhard. La meitat de les cases de la foto en blanc i negre de l’any 1984 de Jbarberà estan avui caigudes, una bona part de la resta està en perill.
Pobla de Ferran
Text per Pobla de Ferran
Fonoll
Text per Fonoll