Els Comalats

La micro-regió dels Comalats¹ comença al sud de l’altiplà de la Segarra on presenta una morfologia suaument ondulada i fàcilment cultivable, que es transforma als vessants orientats més al sud en un terreny més accidentat. Abasta un quadrant corresponent al sud-est de l’Urgell, sud-oest de la Segarra i nord-oest de la Conca de Barberà. Inclou les valls dels rius Corb i Cercavins, i comprèn altituds de mitja muntanya entre 350 i 869 m. Des de els seus límits, des de Granyena o des de Forès, es contempla un mosaic de planes altes, marges i feixes, valls i torrents, un paisatge transformat i esculpit per la natura i l’acció de l’home.

La varietat d’ambients acull una fauna i flora molt diversa, inclòs d’origen eurosiberiana i camp de secans. Els Espais d’Interès Natural de les Obagues del Riu Corb i de Granyena donen testimoni i protegeixen una bona part d’aquest territori singular amb els seus boscos de roures i alzines i les bores dels camins ple de lliris i molsa. I si confiem en les papallones com a bio-indicadors: Als Comalats trobem gairebé 100 espècies de papallones diürnes diferents².

En les últimes dècades el despoblament ha tingut un impacte en la fauna i flora dels Comalats. Molts espais conreats amb vinyes, fruitals i altres conreus s’han abandonat quan no permetien el treball amb tractors i s’han convertit en terres ple de boscos, arbustos i plantes aromàtiques. Valls sencers s’han convertit així en un paradís per porcs senglars, guineus, cabirols i altres animals que tenien poca o cap presència històricament.

1: El topònim de Comalats està constituït per coma i lat. El primer significa depressió inscrita entre dues muntanyes de forma corbada . El segon té el significat d’ample, extens o vast. També trobem un origen més antic, iber, on lat es relaciona amb latz, aspre, una apreciació que no té correspondència pels comalatencs. ↩
2: Joan Carles Hinojosa: La sorprenent diversitat de papallones dels Comalats (sud de l’altiplà de la Segarra) (Lepidoptera), Butll. Soc. Cat. Lep., 107: 145-150; 31.I.2017↩

Breu historia dels Comalats

Els Comalats han perdurat en el temps com a regió probablement gràcies a una antiga divisió administrativa, la sots-comanda dels Comalats a Vallfogona de l’ordre religiós-militar dels Hospitalers al que pertanyaven la majoria de les terres i pobles a partir de mitjans del segle XIII. El nom complert de la regió o la part lat o lada en femení s’ha afegit tradicionalment als noms dels pobles, així que trobem en documents històrics o fins i tot en l’actualitat noms com La Sala de Comalats, Granyena Lada, L’Ametlla Lada (els dos avui porten l’afegit de Segarra), Trullol de Comalats, avui Belltall, Vallfogona Lada (avui de Riu Corb) o la Guàrdia Lada.

La fundació dels pobles dels Comalats s’inscriu en el procès de la reconquista i repoblació i té el seu reflex fins i tot en el nom d’uns dels principals pobles dels Comalats, Passanant que deriva d’un pas avant en la conquista de la Nova Catalunya. Durant més d’un segle la frontera entre Al-Andalus i els comtes catalans era bastant definida i el Principat de Catalunya estava delimitat cap al sur per el riu Llobregat i la seva conca. La expansió dels comtes catalans comença amb les primeres conquestes cap al sur per part dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i III durant el segle XI.

El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV comença a consolidar les conquistes al segle XII i aconsegueix afegir les taifes de Tortosa, Lleida i Siurana, a la anomenada Nova Catalunya. Fins aquest moment, molts pobles dels Comalats estan exposats a les razzies islàmiques i les fronteres canviants. Amb la consolidació de les conquistes comencen a aparèixer més documents històrics que reflecteixen també l’arrelament dels pobles.

En els mapes exposats es pot apreciar que els Comalats han sigut terra de frontera i incursions durant molts dècades entre els segles XI i XII. Això s’ha plasmat en la arquitectura dels pobles que han crescut lentament, durant segles, a redós de castells i torres de vigilància i defensa. La majoria d’aquests pobles i terres van passar a formar part dels dominis de l’ordre dels Hospitalers en la segona meitat del segle XIII. Amb el declivi de l’ordre dels Hospitalers, molts dels dominis van integrar-se als dominis dels monestirs del Cister de Poblet i Santes Creus.

Però no és fins a les desamortitzacions que comencen a principis del segle XIX i l’alliberament de les terres i l’aboliment de les senyories, - seient la més important en aquestes terres la de Mendizábal del 1836 -, que els pobles dels Comalats van experimentar un creixement poblacional important i també en la activitat agrícola i econòmica en general. És a partir d’aquí que es construeixen la majoria dels marges, - que tant defineixen el paisatge -, per guanyar terrenys cultivables. Això té el seu reflex també en la construcció de noves cases en els pobles que per sort segueixen utilitzant en les construccions tècniques, estils i materials antigues, mantenint així la bellesa històrica i la homogeneïtat característica dels pobles.

Molts pobles arriben a la seva màxima població històrica entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, de fet molt poc temps de prosperitat, comparat amb els segles de existència, i a partir d’aquí comença una emigració constant que ha buidat els pobles de habitants fixos fins a uns nivells insostenibles, arribant fins i tot a l’abandonament total d’alguns com els Vilars o el Fonoll, poble que s’ha recuperat en la dècada dels 90 per iniciativa privada transformant-ho en l’únic poble naturista de Catalunya. El despoblament que és un problema greu avui en el dia a dia dels pobles, es converteix al mateix temps en un gran reclam: als Comalats es troba pau, bellesa i tranquil·litat.

Els anys de prosperitat i del declivi estan molt relacionats amb la vinya. Catalunya s’havia convertit en un dels grans productors de vi per la resta d’Europa on la majoria de les vinyes havien desaparegut a causa de la fil·loxera. L’any 1888 la vinya ocupa entre sis i set vegades més hectàrees que avui. Amb l’arribada de la fil·loxera a Catalunya l’any 1890 les coses comencen a canviar.

Als altres països d’Europa ja es començava a recuperar la vinya amb peus americans i noves varietats i ja no necessitaven la producció catalana. En el transcurs del segle XX les begudes gasoses i les cerveses refredades començaven a substituir el vi com a beguda per la set. Àrees amb una producció important de vi com la Segarra van veure la producció reduïda a una presència irrisòria com es pot apreciar en el mapa de A.Matons que reflecteix la superfície de vinya l’any 1936. Moltes cases dels Comalats conserven fins avui en
dia els cups de vi.

Els pobles dels Comalats

Molts dels pobles dels Comalats i dels voltants no han experimentat grans alteracions en els seus conjunts en les últimes dècades per la impossibilitat de aprofitar la terra amb una agricultura intensiva més enllà dels cultius de secà cultivables amb mecanització. La majoria de les cases dels pobles pertanyen a descendents de famílies que van emigrar cap a les grans ciutats en la primera meitat del segle XX i que cuiden les seves cases com patrimoni històric.

Glorieta

Glorieta és la flor màgica, el poble més desconegut dels Comalats. Pot ser perquè no es pot veure des de lluny fins que farem l’últim gir per entrar-hi. La Glorieta existeix des de el segle XI i respira l’aire medieval amb el seu safareig, el seu forn del segle XV i les cases de pedra ben conservades, algunes molt antigues.

Avui en dia a Glorieta tant sols queden restes poc significatius de la església romànica i del clos que envoltava el poble però segueix la torre per damunt de tot. Glorieta és a més l’únic poble en altura dels Comalats amb una font d’aigua potable en mig del poble. Avui en dia consta de unes 15 cases habitables, però tant sols una està habitada tot l’any per dos persones.

La Sala de Comalats

L’encant de la Sala és aquest, entre runes i cases mal mantingudes del nucli podem imaginar-nos millor com de dura i també encantadora era la vida abans. Al mateix temps ens entra tristesa, la propietat obliga, com deia Ludwig Erhard. La meitat de les cases de la foto en blanc i negre de l’any 1984 de Jbarberà estan avui caigudes, una bona part de la resta està en perill.

Forès

Conesa

Guimerà

Barberà de la Conca