Animeu-vos a visitar el tros de Cal Talaia…
El Bosc per animals i altres essers animats és un designi de Ulrich Hake i Teresa Sánchez amb cap altre pretensió que passar-se-ho bé i això implica convidar, compartir i gaudir. Esperem reunir amb el temps més fusta que fa el bosc més interesant què la fusta.
Art is what makes life more interesting than art
– Robert Filliou
Nois i noies, això és per pantalla gran… i millor fins i tot en directe… deixeu-vos de mòbils i merdes semplants una estona o més…
Bosc al llit, llit al bosc
– Uide
(a punt de caure…)
Designi esmicolat
– Martus
De seguida, el company li faria memòria del torró de festucs d’aquest passat Nadal o d’unes delicioses postres de xocolata blanca servides al restaurant de l’aula d’aplicació que anaven decorades amb magrana, maduixa i, no cal dir-ho, festucs. A més, com a entès en matèria d’alimentació, el company de cicles hauria afegit la informació que aquest fruit és considerat com un dels aliments més antioxidants que existeixen, per sobre, precisament, de fruites com la maduixa i la magrana.
– Juanjo González
Dona festuc
– Tessa
Un dels espectacles culturalment més rotunds quan es transita per un terme es ensopegar amb una cabana de volta. Ha estat el lloc de trobada de pagesos, jornalers, mossos, mules i cavalls, gossos. La cabana de volta és la petita obra artesanal que ha superat el pas dels segles. La petjada més perfecta que ha deixat l’home en els termes del país.
La porta sembla un ull gegantí que surt de les entranyes de la terra. Són una autèntica obra d’art, N’hi de tantes maneres com han fet possible el talent dels picapedrers que les han immortalitzat.
– Lluís Foix
Emersió tel·lúrica
– Pagesos i picapedrers dels Comalats
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara… vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena… és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe… vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!
– Lluís LLach
Vida
– Albert Cases, el Gato amb Toni Abellan
Trébuchet es una palabra francesa que en español se traduciría por trabuquete que a su vez se puede referir a un arma de asedio medieval o a una red de pesca pequeña.
– Clara Grima
Idees trabuquedes
– Tessa
La serra serà rosa
– Uide
Aquest home de fusta que s’asseu
feixuc i pensatiu davant de casa seva
i deixa vagar els ulls per la malenconia
discreta del paisatge, potser ets tu.
Cansat i adust, veu com transcorre el temps
i esmicola designis i projectes;
massa horitzons l’encerclen i se sent
un buit desmesurat a les entranyes.
Mira’l ben sol i pot ser que contemplis
la teva imatge retallada en gris
damunt la grisor freda de la tarda.
– Miquel Marti i Pol
Aquest home de terra
– Tessa
Hola i adéu
– Tessa
Què cap ningú pensi en la xarranca…