Cal Talaia és una exposició permanent, en constant moviment. Una expressió de la vida, un reflex de les nostres biografies. Sempre hem col·leccionat i fet també una mica d’artistes i a més hem comprat la casa a un gran fotògraf i artista, el Josep Bou, que ens ha deixat un gran llegat, tocat i transformat per nosaltres i que hem integrat en la experiència que podeu viure a Cal Talaia.
L’art per nosaltres és eclèctic, contradictori, el nostre univers. No volem cap museu, volem que sigui viu, integrat, que formi part d’una experiència, res de sagrat, tot el contrari, art per tocar, art per oblidar-se de l’art i de l’artista, - que reneixi el artista inspirat, comunicat i si no que es foti l’artista -, defensem l’art comunicatiu, o com va dir Robert Filliou: Art is what makes life more interesting than art, la Giaconda netejant l’escala de la teva finca… Mai saps amb què i amb qui et trobes, descobriments, terres incògnites, aventures, dubtes… si trobes una mica d’això en Cal Talaia ens poses content i feliços… i si no, tampoc passa res.
Si has arribat fins aquí ja saps que pots navegar, pots descobrir més coses desplaçant-te cap a la dreta, la esquerra, cap a munt i cap avall. Òbviament, aquesta merda de suposada intel·ligència artificial no substitueix la cosa real, la vida com l’art reclama experiència més enllà de les pantalles però les pantalles serveixen per deixar constància i per oferir contacte sobre tot amb els artistes que no poden estar amb tu al mateix temps. I qui sap, a lo millor et atreveixes a establir contacte, fer real l’irreal. Dit això, aquí trobeu un aperitiu, un no res i us convidem a compartir i conviure en directe amb peces, artistes i amb nosaltres.
Carlos Mújica
El Carlos Mújica és un dels meus artistes favorits, és artista sense escapatòria. No sap fer res més, ho ha de fer i ho fa. Al Carlos li vaig conèixer de veritat organitzant una festival d’art, música, dansa, poesia a Barcelona. Ell simplement estava, no reclamava, ajudava i quan aportava era dels millors, les seves peces espectaculars, expressió de la seva essència, de fer i no reclamar.
Carlos Mújica: Lapric, 2013
Fusta reciclada
cm 180 x 180 x 15
No solament a vegades, gairebé sempre ens toca a nosaltres valorar, i com ens costa valorar de veritat, sense perjudicis, valorar per nosaltres mateixos i l’art de Carlos ens invita a això, valorar per nosaltres mateixos: supera l’art confessional, ho transforma en un art de comunió, de comunicació. Bravo. I ho expliquem:
Existeix la dona aranya al món de l’art. No sabem si Carlos Mújica
sabria anomenar-la pel seu nom a la vida real, però la seva obra sí que la saluda, beu de les mateixes fonts: Les seves escultures són conductes a mons llunyans i soterrats que hem deixat enrere amb certa nostàlgia ja fa molt de temps i no sabem ni perquè ni per a què, però ell els té presents, sense nostàlgia.
La dona aranya ens ofereix confessió i la confessió està lligada al remordiment però després de la confessió, què hi ha? Potser hi ha el camí que ens ofereix l’home aranya, el Carlos: la comunió, un cop fetes les confessions. Les escultures de Carlos Mújica són invitacions per reconnectar amb temps i espais perduts, per integrar el passat, que sembla impossible, en el present. No tot està perdut. Trobar la joguina perduda i saber jugar amb la joguina trobada no és el mateix.
Carlos Mújica: Aiag, 2015
Fusta reciclada
1,5m x 1,5m x 1,3m
Carlos Mújica: Serie Somorrostro X, 2023
Ferros reciclats
A Cal Talaia trobeu dos escultures de Carlos Mújica, una a dins de La Guinda i una altre al carrer, les dues fetes amb deixalles, joguines de llocs concrets, les escultures Pals i Deltebre.
(Pals)
(Deltebre)